pelicula lo que de verdad importa

El proper dijous 8 de març, a partir de les 17:30h. al Centre Social d’Alfafara realitzarem el visionat de la pel·lícula “Lo que de verdad importa”, un film benèfic dirigit per Paco Arango l’any 2017. Prèviament al cinema, totes i tots podrem gaudir d’un berenar a càrrec de l’Ajuntament d’Alfafara.

 

“ LO QUE DE VERDAD IMPORTA” · 3 RAONS PER A VORE-LA

 

En primer lloc, perquè la pel·lícula te una vessant social molt definida, i és que tota la quantitat d’ingressos que ha generat, tant al cinema com amb format DVD, ha estat transferida als xiquets i adolescents malalts de càncer mitjançant la “Fundación Aladina”.

Des que es va posar a la cartellera per primer cop, fins ara, ja porta més de 2,7 milions d’euros recaptats i l’han vista més de 450.000 espectadors als cinemes de tot el país. Amb els diners obtinguts, “Lo Que De Verdad Importa”, te com a objectiu portar a 1.000 xiquets amb càncer de tota Espanya (200 per estiu i durant 5 anys) a disfrutar a Nova York d’una setmana de vacances als campaments de Paul Newman: “Serious Fun Children’s Network”.

A més, una part del benefici obtingut per la pel·lícula ha estat destinat a la fundació que porta el mateix nom que el film: “Fundación Lo Que De Verdad Importa”, que destina els seus ingressos als sectors més desfavorits de la societat i que compta entre, d’altres molts membres, de persones tan il·lustres com: Albert Espinosa, Alfonso Rojo, Josef Ajram o Bertín Osborne.

Entre altres accions solidaries aquesta fundació dedica els esforços amb xiquets i xiquetes amb síndrome de Down, persones sense recursos i famílies desfavorides. Podeu encontrar més informació al seu web aquí.

 

En segon lloc, perquè el film és un cant a la vida i reflexa perfectament els valors de la superació personal i de la empatia amb els demés. A través d’un viatge personal amb el protagonista serem capaços de descobrir que hi ha molt més enllà del que pensem i del que som.

A continuació vos deixem amb el trailer i amb la sinopsi de la pel·lícula:

La vida de Alec (Oliver Jackson Cohen) a Anglaterra s’està venint avall. La seva tenda de reparacions elèctriques, “El Curandero”, està apunt de tancar. Alec deu diners a la gent equivocada, beu massa sovint i manté relacions amb una dona casada.

Però, de forma inesperada, un home anomenat Raymond (Jonathan Pryce) apareix fent-li saber que és el seu oncle. Raymond arriba amb una estranya proposta que permetria a Alec començar de cero. Ell hi pagarà tots els deutes de Alec i a canvi aquest es traslladarà a Nova Escòcia durant un any.

Alec aplega a Lunenburg, un petit poble on Raymond te una casa. Allí coneixen a Cecilia (Camilla Luddington), la veterinària del poble, qui, per ajudar-li a encontrar treball, li proposa publicar un anunci al periòdic local oferint els seus serveis com a electricista. Per a fer l’anunci més atractiu, Alec escriu: “El Curandero: reparo qualsevol aparell elèctric avariat”, però alguna cosa surt malament a l’impremta i del anunci només es desprèn que Alec és una mena de curandero que fa miracles.

Al vore l’anunci, la gent del poble acudeix en massa per a contractar els seus servicis, encara que Alec les rebutja explicant que ha hagut un error. Però tanmateix, succeeix una cosa tan extraordinària com meravellosa: tots els que han anat a veure a Alec s’han curat dels seus mals.

El rumor s’escampa, i quan més insisteix Alec en negar els seus poders curatius, més coses estranyes ocorren al seu voltant: els gossos senten una fascinació absoluta per la seua persona; el pare Malloy (Jorge García), cura del seu poble, mor d’un atac al cor però torna a la vida poc després; i fins i tot, un vell sord li diu a la seua dona que pare de cridar-li.

Alec, en estat de shock descobreix el secret familiar: te un don. El don de curar.

L’arribada de Abigail (Kaitlyn Bernard), una nena amb càncer terminal, li donarà a Alec l’última oportunitat per a reconsiderar el sentit de la seua vida.

 

Per últim, perquè les jornades de la dona a Alfafara aquest any sumen ja la seua 31ª edició, tot un record per a una població petita com la nostra. I és que, des que vam començar amb la celebració al voltant del Dia de la Dona Treballadora allà per l’any 1987, de la mà de l’antic alcalde d’Alfafara d. José Sanz Pascual, cada any anem incorporant més activitats i més gent va sumant-se a la celebració.

I és que el més important per a commemorar una cita tant destacada com aquesta, en que a Espanya celebrem que el 8 de març de 1910 la dona va guanyar la facultat d’obtenir el Títol Superior d’Ensenyament en les mateixes condicions que els homes, una reforma que va portar el segell de l’aleshores cap d’Instrucció Pública, Emilia Pardo Bazán, és juntar-se totes, dones i homes, per seguir reivindicant que ja n’hi ha prou de violència masclista i de maltractament, que a aquesta societat totes hi sóm iguals.

No deixes de llegir:

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies