Alfafara

Té un cens de 430 habitants, denominats alfafarencs, l’ocupació laboral dels quals, tradicionalment agrícola, té lloc actualment en la indústria tèxtil i en els serveis. El poble compta amb una variada oferta de bars, cafeteries i restaurants, així com amb un alberg municipal i cases rurals. Existeixen també una piscina municipal i un frontó, dins del casc urbà, i instal·lacions poliesportives en les seves proximitats, així com àrees recreatives en paratges pintorescs de la part muntanyenca del terme, com EL Azud o La Font del Tarragó.L’Ajuntament es troba situat a la Plaça d’Espanya número 1 (telèfon: 96 551 0082; fax: 96 551 02 71). Disposa de diferents serveis municipals i de caràcter cultural: Centre de Salut, Centre de Tercera Edat, Agència de Lectura, Centre Cultural i Centre Social (amb servei de tele centres per a connexió a Internet), Col·legi Públic d’Educació Infantil i Primària, Banda de Música, Societat de Caçadors i Associació de Mestresses de casa.

LOCALITZACIÓ

Alfafara pertany a la comarca del Comtat i està situada al nord de la província d’Alacant, en una zona limítrofa amb la província de València. Es troba enclavada en el peu de la serra de Mariola, en una petita vall entre l’esmentada serra i la d’Agullent i propera a municipis com Agres, Bocairent o Ontinyent.

El seu terme municipal té una extensió de 20,41 Km2. Té una altitud de 582 m sobre el nivell del mar i gaudeix d’un clima mediterrani continental. El terreny és molt irregular, amb zones planes al centre dedicades a cultius de secà (cereals, oliveres, ametllers i fruiters) i molt muntanyencs cap al sud, on està cobert de pinedes en una extensió aproximada de 136 hectàrees. Les altures més importants són el bec del Portín (1.081 m) i la Solana del riu Pantanet (642 m).

Al seu casc urbà s’accedeix per la carretera local CV-700, que va de Muro d’Alcoi a Bocairent i enllaça la carretera nacional 340 amb la carretera comarcal CV-81, de Villena a L’Alcúdia de Crespins.

HISTÒRIA

Es té constància de poblaments primitius, principalment del eneolítico, l’època de bronze i íberos, assentats al terme municipal, en paratges com Cabeço (turó) de Mariola o de la Cova, Cabeço de Serrelles, Cova del Bolumini, Cabeço de les Monserraes i Lloma de Carbonell. Hi ha també una necròpoli amb tombes excavades en la roca a les proximitats de la masia del Pou.

El nucli originari de l’actual població, tenint en compte la seva toponímia, va anar un lloc musulmà, situat en un encreuament de rutes ramaderes i d’importància militar. El nom d’Alfafara ve probablement de la veu “ALFAWARA” , que en àrab significa “font que brolla amb violència”, i que probablement fa referència a un salt d’aigua que, en èpoques plujoses, cau des de l’alt d’una penya denominada Penya del “Xorro”.
Després de la conquesta de Biar per Jaime I, l’any 1245, aquest lloc musulmà es concedeix en senyoriu a Ximén Pérez de Oriz (any 1248); posteriorment (1392), va ser venut a Pere d’Artés; els hereus del que ho venguessin al rei Alfonso V en 1416, convertint-se així en lloc real. L’any 1436, sota el regnat d’aquest rei, conegut com El Magnànim, amb la finalitat d’obtenir fons per a les campanyes militars de Sicília i Nàpols, el lloc d’Alfafara va ser venut en la vila de Bocairent, a la qual va pertànyer fins a 1632, que el rei Felipe IV li va tornar la independència, concedint-li el títol d’Universitat d’Alfafara.

Canònicament, la parròquia d’Alfafara està lligada a la de Bocairent, des de l’any 1437, per decisió de l’Arquebisbe Fra Tomás de Vilanova, ratificada després per la butlla de Sant Pio V, l’any 1566. Se li va concedir la potestat de ser parròquia independent en 1782. La població va quedar incorporada a la Governació de Xàtiva en 1707 i posteriorment, a la de Montesa, fins a l’any 1833, que és incorporada a la província d’Alacant, pertanyent al partit judicial d’Alcoi.


Pont a Alfafara
Share This